Categorías: Opinión

Jaime II de Aragón y Ceuta

Ya en 1274 el Sultán marroquí Abou-Rebia Solimán, pidió ayuda a Jaime I de Aragón para conquistar Ceuta, que entonces estaba en poder del rey moro de Granada. Pero no se la facilitó porque el rey granadino era vasallo del rey de Castilla, y para no enturbiar las relaciones castellano-aragonesas. Luego, volvió a pedirla en 1309 a Jaime II, porque el rey marroquí quería asediar Ceuta por mar y necesitaba barcos que Aragón poseía. Y le escribió la siguiente carta: “Manifiesta cosa sia a tots com Nos aben Yusuf Miarammollin Senyor de Marrochs e Fez e Suyamoza, e de ses pertenencias, Senyor deis Benimarins... ab vos noble en Jaume, per la gracia de Deu Rey D'Arago, é de Malloques, é de Valencia, Comte de Barcelona...E puis que romanga aquella pau entréis votre filis é los nostres, en tal manera que Vos nos facats ayuda á pendre Cepta, é que nos enviets deu naus armades é deu galees,...». El 3-05-1309 Jaime II le contestó fijando las condiciones de la ayuda. Este texto que he encontrado, con otro que publicaré el próximo lunes, están ambos escritos en catalán, y así los inserto por estimar que se trata de dos documento históricos de interés, por si no se contara con ellos en los Archivos de Ceuta, de cara a su conservación. Dice así: «Al muy alto, é muy noble, é muy poderoso rey, Aborrabé, miramomelin de Marruecos, don Jayme, por la gracia de Dios rey de Aragón, de Valencia, cual Jaime II llegó a un acuerdo de actuar contra el rey de Granada, aunque todos los derechos de conquista los cedió al castellano, en diciembre de 1308. Por este acuerdo el aragonés se aliará, a favor o contra, todo «amigo o enemigo» de Abou-Rebia Solimán, y le alquilará cada una de las galeras aragoneses por 2.000 doblas cada cuatro meses (pasado éstos, pagará sólo 1.000 doblas de cuatro en cuatro meses). Aborrabé deberá dar sueldo a 1.000 caballeros para mantener la guerra contra Ceuta, y a la conquista de ésta los bienes muebles serán para Jaime II (sigue en catalán)… de Serdenya, de Corsega, cuende de Barcelona é de la santa iglesia de Roma senyalero, almirante é capitán general, saludes muchas como á rey que mucho amamos de coracon, é cobdiciamos que Dios dé mucha honra, é de buenaventura, é de victoria, contra todos sus enemigos, é quel lexe complir el su deseo é el su plager.
Rey noble, fagemos vos saber que sobre los fechos tractados entre vuestro hermano el rey botebet, á qui fue mandadero Bernardo Seguin, amado nuestro, con noes de los quales vos sedes certificado, segunt nos envió decir el dicho Bernardo Seguin, é vos place que vengan á buen acabamiento, enviamos á vos, el noble é muy honrado é amado consellero nuestro, don Jagpert vigconde de castelnou;el qual vos enviamos con pleno poder de tractar é ordenar é firmar todas cosas que nos podíamos facer, como á aquel en quien mucho fiamos, é es gertificado de todo nuestro entendi-Zmiento,porque vos rogamos, rey, que lo creades de quantovos dirá de parte nuestra. E porque nos entendiemos por el dicho Bernardo Seguin que vosqueriades saber de/nos é por nuestra carta quales eran aquellas cosas que eran tractadas, é las quales nos demandavamos ques complissen, mandamos las poner é escribir en esta carta nuestra, segunt se siguen. 1. Tractado es que los reyes sean amigo de amigo é enemigo de enemigo, contra todos los reyes del mundo de los Moros.2. ítem, que el rey Aborrabe dará cascuna galea con todo su complimiento é armada para quatro meses, dos mil doblas. 3. ítem, pasados acquestos quatro meses primeros, dará mil doblas por galea, de quatro en quatro meses, mientras menester las aura. 4. ítem, el dito rey Aborrabe dará sueldo para mil cavalleros, para mantenerla/guerra, entro á tanto que aya acabado su entendimiento de Cepta. 5. ítem, prometra ¿jurara en su ley que no aura pag ni tregua nunca con el rey de Granada, sin voluntad del rey de Aragón. 6. ítem, quando sea presa Cepta, todo el mueble sea del rey d'Aragón, é las personas é el lugar sean del rey Aborrabe. Dada en Barcelona, tres dias andados del mes de Mayo, en el anyo de Nuestro Senyor, de mil trescientos y nueve.-Bernadus de Aversone, mandato regio. Primerament, lo saludara de part del dit rey d'Arago.En apres, il recomptara la gran amor é bona voluntat que fo el temps passat entre/la casa de Marrochs é lacasa del dit rey d'Arago, 'e especialmente en temps de son avi, el rey Abenjacob.Apres la mort del quel rey Abeniacob,lo rey Botebet, volent regonescer é refrescar la bona amor que avia ahuda son avi ab lo rey d'Arago, trames sos missatges al dit rey d'Arago, go es, en Bernat Segui é ell veyll Abulabez fill de GauVramet, qui requeséren lo dit rey d'arago, de part del dit rey Botebet, que li plagues/que fos aquella amor entre ells, qual era estada entre son avi e ell;encara pregaren, é demanaren que li plagues donar ajuda contra el rey de Granada, senialament de galees per cobrar Cepta del dit rey, qui la li tenia forgada, de la qual cosa alise tenia/fort per minuat, que tant vill rey com aquell fees á ell forga;encara retrasqueren lo dits missatges al dit rey d'Arago, que gran vergonya li era tant vill hom con aquell tengues térra prop de tant noble rey com ell, é en sa presencia.Apres recomptada la missatgeria, compliment é sabia per los dits missatges del rey Botebet, lo rey d'Arago respos, que ver era que tots temps era estaba bona amor é pau entre la casa de Marrochs é la sua, é senyaladament en temp's del rey Abenjacob, de qui el dit rey d'Arago havia membranga, é que li plahia molt que aquella fos man- tenguda entre ells tots temps, á que era apparellat de fer en sos fets tot go que ell pogues, axi com per amic leyal, guardant pero sa fe é sa leyaltat, la qual tots temps guardaren sos predecessors á tots sos amics.
E ago deya per la amor é la convinenga que era entre ell é el rey de Castella, la qual era aytal que el rey de Castella, el temps que fou pau ab lo dit rey d'Arago, lo reques el prega que volgues quel rey de Granada/fos en aquella pau, axi com a vassayl del dit rey de Castella;é el rey d'Arago otorga ho, per honor del dit rey de Castella. É axi, per aquesta raho, el rey d'aragono podía otorgar la ajuda quels dits missatges demanaven contra el rey de Granada, mas que el dit señor rey d'Arago, per amor é/ per honor del dit rey Botebet, é per que pogues satisfer á voluntat, é per lo retreyt que li fayen los missatges de part del rey Botebet, se trebayleria de tractar é procurar ab lo rey de Castella quel solves d'aquella covinenga.Per la qual cosa, lo dit rey d'Arago trames encontinent un deis maiors de son conseyl al rey de Castella. E feta aquesta resposta, fo fet alcun tractament de la ajuda que demanavan los dits missatges de part del rey Botebet, é de co que aquell rey Botebet degues fer al dit re d'Arago, del qual s'en porta un ecrit en Bernat Seguí, é romas ne altre en poder del/ dit rey d'Arago.É apres d'ago,patiren s'en los dits missatges;é á pochs dies ans que s'en fossen tornats, agüeren ardir cert quel dit Botebet era mort, é que era rey Aborrabe. É jag sia quel dit rey d'Arago agües despagament de la mort del dit rey, pero hac gran pagament quan ohi que era rey Aborrabe, qui era son frare, é nebot d'aquell mateix rey Abenjacob, amic seu. En apres, en Bernat Segui ab l'altre companyo seu, axi con aquell qui volia recaptar go per que era vengunt, torna, é dix al dit rey d'Arago si li plahia que el pogues dir aquella bona resposta á son senyor el rey Aborrabe,que el sabia per cert que á ell plauria ago mateix que plahia al rey Botebet.
É el senyor rey respos li que li plahia/molt que lui pogues dir secretament,é que ell é el rey de Castella se devie veureensemps dins breus dies, é que faria tot son poder que pogues fer la ajuda complidament quel rey Aborrabe hauria ops d'ell.É apres d'ago, lo dit rey d'Arago é el rey de Castella hagueren vistes;é en aquell temps, vench en Pere Marti d'Orta al dit rey, ab la carta del dit rei Aborrabe, per la/qual se mostrava que al rey Aborrabe plahia esser en amor é en convinenga ab lo dit senyor rey;é aporta aytambe carta d'en Bernat Segui, en la qual se contenia clara-Zment que el rey Aborrabe vulia é li plahia molt que go que era tractat entrel dit senyor rey é el rey Botebet fos entre ells, é vengues á compliment. Per la qual cosa, lo rey d'Arago fermant se en la carta del dit rey Aborrabe, é en go quel dit en Bernat Segui/li trames á dir, se trebaylla molt fortament que acabas ab lo rey de Castella qu'el solves d'aquella covinenga, é no tant solament acaba acó, mas encara qu'el dit rey de Castella mateix fees guerra al rey de Granada la qual comenga á pochs dies. E tantost, lo rey d'Arago d'amunt dit, veent que les gatees nos'podien fer dins pocs dies, ne l'aparallament que y fa mester, mana fer gran quantitat de galees, per complir go quel rey Aborrabe demanava, é que les pogues haver tant tost com los tractamens fossen endressats.Évolcn lo dit rey d'Arago que un conseller seu, don Gongalvo Garda, ab qui havia tractat d'aquests fets en Bernat Seguí, trameses un missatge al dit en Bernat Seguí, que procuras quel tractament vengues á acabament de part del rey Aborrabe, que de la parte de ga tot era endregaté acabat. Lo qual missatge fo á en Bernat Segui, é ell respos al dit rey d'Arago é al dit conseller seu que el rey Aborrabe, é tots aquells de son conseyl, havien ahut gran plaer d'aquelles noves com les ahiren, é qua plahia molt al rey Aborrabe que aquests trae tamens venguessen á compliment, é que era apparellant é volenteros de complir e guardar totes aquelles coses que fermades serien entre ell é el dit rey d'Arago, é que/guardarla encara mellor la amor é les convinences que no havien fet negun de sos predecessors, pergo com una vegada son avilo rey Aben jacob se empres ab los Crestians contra los Andalugos, é puys desempara los Crestians 'fo ab los Andalugos;é que el no ho entenia á fer axi que abans hauria pau ab Jueus, que Deus confona! que no hauria ab los Andalugos. É pergo demanava é vulia lo dit rey Aborrabe qu'el senyor rey d'Arago II trameses un hom honrat de son conseyl, ab plen poder de tractar é fermar sobre los tractaments d'amunt dits, los quals lo dit rey dkrago li feés saber per sa carta declaradament. É sobre ago, vench ab volentat del dit rey Aborrabe en Ramón Torro,parent d'en Bernat Segui.
É tantost, lo senyor rey trames un cavaller de son conseyl, ab una galea lo qual ha nom Añal Daglor,al dit rey Aborrabe, lo qual anant son cami, fe a Cartagenia, hon hac ardit que avia galees del rey de Granada en mar, é no hac d'acort que passas á abant;ans trames lo dit Ramón Torro á en Bernat Segui ab una/barcha, é pergo, car no poch passar, tornasen al dit rey d'Arago. De la qual cosa, lo senyor rey com la ohi fo molt despagat, é amntinent ordona que fossen armades galees é leyns tro á setse, les quals trames contra la dita armada del rey de Granada;é ordena aytambe qu'el noble en Jacpert vescomte de Castennou anas per missatge ab les dites galees al dit rey Aborrabe pergo que pus segurament, é pus honrada, pogues anar, é encara que les galees anassen contra Cepta en serven del dit rey Aborrabe, é que destrenguessen Cepta que socors de gents ne de vianda ne y pogues entrar;é entretant los dit rey dkrago fo apparellar major quantitat de galees. E mana encara al dit noble en Ja 'pert, que fos dávant lo rey Aborrabe per trer á compliment los tractamens d'amunt dits, é donali píen poder de fer totes aquelles coses, é tractar 'fermar, quel dit rey d'Arago podría fer. É axi requira é deman al dit rey Aborrabe que ell complescha é ferm é fassa complir/los tractaments d'amunt dits, pus lo dit rey d'Arago, quant á la sua part es, ha comengat á fer go que ops era é es á aquests fets. ítem, pama rabo que, pus lo senyor rey mou la guerra per lo rey de Marrochs, é li ajuda á destruir sos enemichs, que com el haura acabat son enteniment de Cepta, go que sera tost, quel dit rey ajut al rey d'Arago de galees é de moneda á fer la guerra al rey de Granada;é ago comena el senyor rey á en Jacpert; mas pero finalment, que per aquest capítol no romangues!”.   

Entradas recientes

La Audiencia resolverá si Acemsa “coacciona” al cortar el agua

La Sección VI de la Audiencia Provincial de Cádiz en Ceuta deberá resolver si Acemsa…

21/05/2024

“No se casa por mis cojones”: prisión a un sargento 1º que quiso impedir una boda

El Tribunal Militar Territorial Segundo con sede en Sevilla ha condenado a un sargento 1º…

21/05/2024

La RPT ordenará el pago del plus por usar ordenador en la Ciudad

El consejero de Presidencia del Gobierno de Ceuta, Alberto Gaitán, llevará al próximo Pleno la…

21/05/2024

Aprobada la lista definitiva para las 8 plazas de monitor educativo

La Consejería de Presidencia y Gobernación del Gobierno de Ceuta ha dado a conocer la…

21/05/2024

La banda de música Ciudad de Ceuta acompañará a San Antonio

La Cofradía de San Antonio de Padua ya ha comenzado la cuenta atrás para la…

21/05/2024

Piedras contra el autobús

De nuevo el conflicto del autobús, que no es otro que el ejemplo del más…

21/05/2024